"Se busca una mujer" de Bukowsky

M'he acabat de llegir "se busca una mujer" un llibre de relats curts de Bukowsky, uns relats molt seus, d'alcohol, sexe, torment i menyspreu per tot. Però com sempre, m'ha agradat. No sé que té ell o tinc jo amb aquest autor que devoro les seves històries. La Rut diu que és perquè hi ha sexe pel mig però no sé, té alguna cosa en la seva forma de dir les coses que em capta. És molt gràfic i el pots veure tranquil·lament sentat al llit, amb el samarró esgrogueït ple de taques, amb bosses als ulls, l'ampolla del que sigui a la mà, altres ampolles per terra, roba per terra...tot el terra ple de merda en una pensió de mala mort. Esperant, esperant, esperant...És tant gràfic que no saps quina és la part autobiogràfica i quina la inventada per ell o per l'abús de substàncies diverses.

No diu res especial, però el seu odi al món i a la gent, els seus principis sense principis i les seves descripcions dels ambients sordids de la ciutat de Los Ángeles i els seus habitants més deseperats, em fan veure'l com un crack de l'escriptura. Si no l'heu llegit mai, us el recomano. Té un estil inclassificable que o l'odies o us absorbirà. A mi m'ha passat el segon.