He esperat certa distància en el temps, per analitzar tot el que va significar a nivell personal Lapica 2010. I puc dir que, hi ha una barreja de satisfacció, orgull, por i sobretot felicitat.
Orgull: De tot en general, de la feina ben feta (mal estar de dir-ho estant a l'organització), de disposar de més de 120 voluntaris, que el poble per un dia s'aboca en un aconteixement únic a les nostres contrades, que els amics, familiars, veïns, tothom col·labora altruistament perquè tot funcioni. I per què no dir-ho, orgull de ser picamoixonenc.
Satisfacció: Que la majoria dels més de 750 ciclistes que van venir marxin contents dient que volen repetir és motiu de satisfacció. Veure que tothom aparca bé i ràpid, que no es fan cues enlloc, que el circuit el troben bé, que no es perd ningú (bé, quasi ningú), que no falta res als avituallaments, que totohm té llonganissa, xocolata, etc...
Por: Per Lapica 2011. Podrem mantenir el nivell? Serem capaços d'evitar que la gent es cansi de venir, poder variar el circuit, que no falli res o quasi res i que la gent marxi igual de contenta? És un repte, cal tenir-ho present i esperem complir-lo.
Felicitat: Quan les coses surten bé, quan la feina de moltes reunions, canvis, xerrades, dóna el resultat que havies esperat, trobes la felicitat. Quan et diu algun participant que ni coneixes que repetirà el proper any i que és la pedalada més ben organitzada que ha anat mai.
Finalment, gràcies a tots però sobretot als voluntaris, aquella gent que per res, simplement perquè els hi demanes col·laboren i permeten que tot el que havien planificat cinc compamys, es pugui portar a terme i a més, ho facin amb bona cara.
