28 nov 2014

El afinador de pianos

Aquest és la última lectura. Va caure a les meves mans a casa la mare i com que en aquells moments no tenia res pendent de llegir, el vaig agafar.

La veritat és que té alts i baixos. S'inicia bé, on s'explica la relació del protagonista amb la seva dona i l'encàrrec que rep per part de l'exèrcit britànic d'anar a afinar el piano a un recondit poblet de la selva birmana, per caprici d'un metge-general que manté la guarnició allí.

Posteriorment es fa llarg, explicant tot el viatge d'anada fins a la selva, de forma que ja  ha passat més de mig llibre i no has entrat en matèria. A partir d'aquí s'inicia tot el desenllaç.

La meva opinió és que és una novel·la coixa. Té moments bons, moments avorrits i no acaba d'estar del tot arrodonida. La falta de versemblança el penalitza molt, sobretot cap al final, veient un piano damunt una espècie de rai baixant pel riu, no te la creus ni fart de vi tot i que el gir final de la trama el considero realment bo i original i almenys jo, no me l'he esperat.

En fi, novel·la amb alts i baixos i potser amb un punt de partida excessivament ambiciós pel resultat final. I a més, tens la sensació que tota l'estona l'autor vulgui demostrar els seus coneixements al lector, amb un punt de professor d'escola.