Escrit investidura

Bona tarda i gràcies per ser tots aquí. Avui, que és un dia per parlar de futur, abans que res m’agradaria fer un petit anàlisi dels resultats electorals.

 Quan fa uns mesos vam decidir tornar-nos a presentar, després de 4 anys complicats i tot i què el que més fàcil era tornar a casa, perquè al sospesar pros i contres, et sortien més contres, va ser dur fer-se la pregunta de si Valia la pena continuar al mateix moment que veiem els resultats dels recomptes de les urnes a la nit electoral i un 60% dels votants no ens havien donat la confiança (pujaria a un 71% comptant el 30% que es va quedar a casa), tot i ser els únics que es presentava amb una llista de poble, feta des del poble i amb la única intenció de treballar des d’aquí.

 Però un cop refredats, tocava reflexionar el perquè ha passat això ja que estava clar que aquest missatge no havia arribat. Suposem que els motius són varis.

Som autocrítics i creiem que pot ser un vot de càstig perquè no hem fet bé la feina. Ens han tocat viure quatre anys durs i hem mirat de fer-ho el millor possible però és legítim que qui no estigui content amb el que fem no ens voti. També estaria bé que aquest vot desencisat fes el pas i hagués muntat llista electoral pròpia per Picamoixons, i no que s’amagui darrera unes sigles de partits de Valls.

També podem creure que molta gent va votar pensant en Valls, també legítim perquè la segona votació influeix a Valls. Però havia costat molt anys que la gent deixés de fer això. De fet, semblava una prova superada. Sempre s’ha demanat molt a la gent que votés en clau de poble i s’oblidés de Valls. Veient que la gent ha votat sigles polítiques que, tornem a repetir, no han presentat llistes al poble, deixeu-me que en dubti. Ens cal altra vegada molta pedagogia. Volem ser com Nulles, Figuerola o El Pla de Santa Maria o volem ser un barri de Valls com Fontscaldes? Si algú té moltes ganes de votar en clau de Valls, que hi vagi a viure. Nosaltres tenim clar que el que no ens fem nosaltres des de l’EMD, no ens ho farà ningú.

Potser també és un vot de càstig a les sigles CiU. També legítim però fora de lloc en el nostre cas. Ens crèiem que a un poble es voten persones o projectes. No crec que s’hagi de votar en clau nacional en unes eleccions d’un poble de poc més de 400 habitants.

Un cop feta aquesta reflexió girem full que el temps corre i d’això ja en fa tres setmanes, temps suficient per passar de l’emprenyat al dolgut i ara estar a la fase de tornar-se a il·lusionar pel futur. No ha estat fàcil però ara, després de “la festa de la democràcia” toca governar. I mirarem de fer-ho el millor possible, amb l’ajuda del màxim nombre de persones, perquè pensant sempre amb el bé del poble, és millor treballar 8 o 9 que 5. Perquè en el fons, tots volem el millor pel nostre poble i aquí no valen personalismes o sigles de partits. El fet que estiguem dolguts pels resultats electorals no treu que no podem aprofitar les ganes i experiència de les altres formacions que formen la junta de veïns.

Segur que discutirem i així ha de ser, però en tot moment ho farem perquè buscarem la millor solució al problema des d’angles diferents. Però millor fer-ho veient-nos en el dia a dia, sabent com va l’EMD per dins que no des de la tranquil·litat de la distància dels plens, un cop cada dos o tres mesos. Agraeixo molt la bona predisposició de tots per encarar els propers 4 anys amb ganes renovades. Aquí no hi ha poltrones ni honoraris a repartir, sols feina, i és molt millor per tots, repartir-nos-la, perquè entrar a l’EMD vol dir això, fer feina pensant en els altres. Fer política vaja, per encarar el futur com un poble “normal”.

 A nivell de país, restem a disposició del nou Parlament, del President i del Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, l’Estat català lliure i sobirà.’

A nivell personal, deixeu-me dir que recomano a tothom que s’involucri en la tasca de l’EMD. Aprens i puc dir que ser president de l’EMD em dóna més del que jo li dono a ella. Tothom, amb bona voluntat i actitud positiva, pot fer el pas que vaig fer fa 4 anys i ara repeteixo. I com no, donar moltíssimes gràcies a la Mar, al Ramon i a la Rut, amb ells al costat, tot és molt més senzill.

Res més, a treballar que ens queden quatre anys fantàstics per endavant. Visca Picamoixons!!