Escrit investidura

Bona tarda i gràcies per ser tots aquí. Avui, que és un dia per parlar de futur, abans que res m’agradaria fer un petit anàlisi dels resultats electorals.

 Quan fa uns mesos vam decidir tornar-nos a presentar, després de 4 anys complicats i tot i què el que més fàcil era tornar a casa, perquè al sospesar pros i contres, et sortien més contres, va ser dur fer-se la pregunta de si Valia la pena continuar al mateix moment que veiem els resultats dels recomptes de les urnes a la nit electoral i un 60% dels votants no ens havien donat la confiança (pujaria a un 71% comptant el 30% que es va quedar a casa), tot i ser els únics que es presentava amb una llista de poble, feta des del poble i amb la única intenció de treballar des d’aquí.

 Però un cop refredats, tocava reflexionar el perquè ha passat això ja que estava clar que aquest missatge no havia arribat. Suposem que els motius són varis.

Som autocrítics i creiem que pot ser un vot de càstig perquè no hem fet bé la feina. Ens han tocat viure quatre anys durs i hem mirat de fer-ho el millor possible però és legítim que qui no estigui content amb el que fem no ens voti. També estaria bé que aquest vot desencisat fes el pas i hagués muntat llista electoral pròpia per Picamoixons, i no que s’amagui darrera unes sigles de partits de Valls.

També podem creure que molta gent va votar pensant en Valls, també legítim perquè la segona votació influeix a Valls. Però havia costat molt anys que la gent deixés de fer això. De fet, semblava una prova superada. Sempre s’ha demanat molt a la gent que votés en clau de poble i s’oblidés de Valls. Veient que la gent ha votat sigles polítiques que, tornem a repetir, no han presentat llistes al poble, deixeu-me que en dubti. Ens cal altra vegada molta pedagogia. Volem ser com Nulles, Figuerola o El Pla de Santa Maria o volem ser un barri de Valls com Fontscaldes? Si algú té moltes ganes de votar en clau de Valls, que hi vagi a viure. Nosaltres tenim clar que el que no ens fem nosaltres des de l’EMD, no ens ho farà ningú.

Potser també és un vot de càstig a les sigles CiU. També legítim però fora de lloc en el nostre cas. Ens crèiem que a un poble es voten persones o projectes. No crec que s’hagi de votar en clau nacional en unes eleccions d’un poble de poc més de 400 habitants.

Un cop feta aquesta reflexió girem full que el temps corre i d’això ja en fa tres setmanes, temps suficient per passar de l’emprenyat al dolgut i ara estar a la fase de tornar-se a il·lusionar pel futur. No ha estat fàcil però ara, després de “la festa de la democràcia” toca governar. I mirarem de fer-ho el millor possible, amb l’ajuda del màxim nombre de persones, perquè pensant sempre amb el bé del poble, és millor treballar 8 o 9 que 5. Perquè en el fons, tots volem el millor pel nostre poble i aquí no valen personalismes o sigles de partits. El fet que estiguem dolguts pels resultats electorals no treu que no podem aprofitar les ganes i experiència de les altres formacions que formen la junta de veïns.

Segur que discutirem i així ha de ser, però en tot moment ho farem perquè buscarem la millor solució al problema des d’angles diferents. Però millor fer-ho veient-nos en el dia a dia, sabent com va l’EMD per dins que no des de la tranquil·litat de la distància dels plens, un cop cada dos o tres mesos. Agraeixo molt la bona predisposició de tots per encarar els propers 4 anys amb ganes renovades. Aquí no hi ha poltrones ni honoraris a repartir, sols feina, i és molt millor per tots, repartir-nos-la, perquè entrar a l’EMD vol dir això, fer feina pensant en els altres. Fer política vaja, per encarar el futur com un poble “normal”.

 A nivell de país, restem a disposició del nou Parlament, del President i del Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, l’Estat català lliure i sobirà.’

A nivell personal, deixeu-me dir que recomano a tothom que s’involucri en la tasca de l’EMD. Aprens i puc dir que ser president de l’EMD em dóna més del que jo li dono a ella. Tothom, amb bona voluntat i actitud positiva, pot fer el pas que vaig fer fa 4 anys i ara repeteixo. I com no, donar moltíssimes gràcies a la Mar, al Ramon i a la Rut, amb ells al costat, tot és molt més senzill.

Res més, a treballar que ens queden quatre anys fantàstics per endavant. Visca Picamoixons!!

Siguem seriosos

Jo no hi era però pel que expliquen a Picamoixons va costar molt arribar a ser una EMD. Moltes reunions de veïns, converses amb Valls, ara s'atura, ara s'arrenca però al final ens em vam sortir i ara som EMD, o sigui podem decidir la major part de les polítiques i gestionar un pressupost des del poble, sense necessitat d'anar a veure Valls cada cop que volem fer alguna cosa.
 
També va costar molt que la gent votés en clau de poble. Tots sabem que la manera de votar no és la més lògica, però en aquests moments és el que hi ha i s'està a l'aprovació de la nova llei electoral per canviar-se. Primer votes per la presidència de l'EMD (vot directe, qui treu més vots és elegit) i després votes per l'urna de Valls, amb la controvèrsia, que en funció d'aquests resultats, s'escullen els vocals (el que equivaldria a regidors). Així et pots trobar amb un president d'un partit A però que en canvi, els votants de Picamoixons per Valls hagin votat B i per tant, els regidors siguin d'aquest color. De forma que la governabilitat seria si més no "curiosa". Suposo que les EMD, al crear-se inicialment per pobles molt petits de muntanya, no es va preveure massa candidatures. Per aquest motiu a Picamoixons sempre s'ha dit que la gent votés en clau de poble, no en clau de municipi, per tal de mirar de garantir al màxim la nostra independència, mirant només de reüll el que passa a Valls.
 
Així doncs, qualsevol persona que té ganes per treballar pel poble des de l'EMD i no està d'acord en com es fan les coses en aquest moment, té l'opció de fer una llistat visible, amb un president al capdavant i així deixes el misstage clar "ei, que si guanyem presentant-nos per aquestes sigles els meus vocals poden ser aquests...i si no guanyo, farem oposició" però la gent té clar qui pot ser els seus representants. I fins i tot tens l'opció si vols de presentar-te com a president sense cap partit polític i esperar els resultats de la segona urna per tal tenir equip de govern, deixant clar que treballaràs amb totes les opcions polítiques que surtin. Però sempre és bo que hi hagi candidatures a presidència.
 
Per això considero una falta de seriositat que membres d’altres formacions polítiques que van a llistes de Valls, que estic segur s’estimen molt Picamoixons, no hagin montat llista directa i si en canvi accepten anar a Valls i es presten al joc de no se sap ben bé que. Entendria si volen treballar pel poble, haguessin montant llista aquí. Crec que precisament fa falta, altres punts de vista sempre enriqueixen. Però ara la veritat, el que semblen és uns satèl·lits d'un partit de Valls i hagués calgut que diguessin si volen col·laborar amb el dia a dia des de l’EMD si són escollits, o si simplement es presenten per fer politiqueta per rascar quatre vots pel seu partit a Valls. Si és així, em sembla molt trist el seu paper, perquè porten a la confusió de la gent, semblant una llista de poble quan realment no ho són. I no oblidem que el seu partit es vanagloria de ser el "més independentista" i són els reis del diàleg i la transparència. I parlar de diàleg vol dir preocupar-se pel poble sempre. Com a president de l'EMD aquests últims quatre anys, cap partit polític que no ha estat el meu ha demanat veure'ns per tal de tenir almenys un canvi d'impressions. Ja em semblava bé, creia que respectaven la independència de Picamoixons. Ara he vist que no, potser que comencin des de ben aprop a donar exemple si tal i com diuen, estan preparats per governar un nou país.

Fem balanç

Fa 4 anys ens vam presentar amb la idea de què els qui vivíem al poble i teníem anys per endavant per viure-hi, havíem de prendre la batuta i posar-nos al capdavant. I els electors ens van fer confiança i vam entrar a l'EMD.

Han estat 4 anys complicats. Només aterrar, en ple estiu de 2011, un accident laboral ja comença a trastocar els plans. Posteriorment la falta de liquidesa i els retards de pagaments d'altres administracions fa que paguem a proveïdors tardíssim o que algun mes patíssim per pagar nòmines. A més, un veí reclama una porció de terreny municipal i acabes a judici. Et sents malament, tens a gent que has de pagar, no cobres, la seguretat social et reclama uns diners perquè et fa responsable de l'accident i més d'un cop penses, per què coi estic aquí?

Però continues, i els diners van arribant, pots vendre un immoble que et dóna liquiditat i et garanteix que una parella jove vingui a viure al poble. I pots fer l'obra del carrer església i arreglar algun camí, i fer una botiga digne i recuperar un immoble i començar Ca l'Orga i barallar-te amb ensenyament perquè arreglin l'escola o fer altres actuacions que reconforten. Però t'enfades perquè allò previst s'ha de posposar o les obres de Ca l'Orga van més a poc a poc del previst....i sense ni adonar-te'n ja han passat 4 anys.

I parles amb els companys de govern i els hi dius, què fem? Seguim? Algú diu que no, que per motius personals ja en té prou i altres que sí, que amb el que hem patit aquests 4 anys, els propers no poden anar pitjor. I fas balanç, i dius, cal seguir endavant, ens queden coses per fer perquè vols continuar formant part del poble i saps que el que no ens fem nosaltres, de fora no ens ho farà ningú.

I aquí estem altre cop....

Islàndia. Somnis de riolita

Aquest llibre és la petita demostració que el Facebook no és només xafarderia i que algun cop, gràcies a ell descobreixes petits plaers. En aquest cas va ser doble, per una banda descobrir que un antic company de facultat, tant d'estudis com d'alguna petita farra, a més de ser un brillant agrònom, ara es veu que escriu. I pel que he vist, força bé.

Per altra banda, aquesta descoberta m'ha fet també saber de l'existència d'una petita editorial (Raig Verd) que s'atreveix a publicar llibre d'autors desconeguts i novells, amb el risc que això suposa.

Anem al llibre i la impressió que m'ha fet. M'ha agradat. Molt ben escrit, i això que em fot. Jo volia fer una crítica despiedada del Jordi Morell però no he pogut. Tot ell destil·la una agradable sensació de calma entre els freds paisatges d'Islàndia. Històries sense res en comú però que totes com a rerafons  la marxa lluny d'on ets per mirar de trobar-te a tu mateix, inconscientment o conscient.

Jordi, en la meva humil opinió, tens potencial. No sé si tens intenció de continuar escrivint però ho has de tornar a fer. Si he de posar algun però, sensació d'alguna de les històries sense tenir massa clar el que reflecteixen (el rellotger i no saps ben bé com acaba tot el tema de l'entrevista) i potser en tot el llibre la sensació que es vol demostrar massa que es coneix Islàndia, demostrar que t'has documentat bé.

Enhorabona Jordi. Tinc una sana enveja!!!! Ah, i t''agafen moltes ganes d'anar a Islàndia.

Com em vaig convertir en un estúpid

Última lectura. L'autor és Martin Page.

Llibre que per casualitat em va caure a les mans a la biblioteca de Valls. Molt resumidament és la història d'un jove molt intel·ligent que no és feliç i creu que és causat per la seva capacitat d'analitzar, estudiar i valorar-ho absolutament tot. Llavors decideix que ja n'hi ha prou, mirarà de convertir-se en un ser vulgar per tal d'arribar a la felicitat.

Crec que es tracta d'un divertimento amb molt de fons i escrit amb un punt de mala bava que el fa molt recomanable. Es tracta d'una crítica a la societat de borregos que estem instal·lats descrivint els dos extrems, els membres antisocials que es reuneixen en un bar islandès i estudien arameu o el sexe de les puces i els bròkers més agressius, no deixant-los en en massa bon estat, a uns i altres.

Conclusió del llibre, no es pot convertir en estúpid tothom qui vol, et pots intentar posar una pel·lícula protectora més o menys gruixuda però saps que rascant una mica, sortirà l'autèntica persona.

Llibre recomanable, fàcil de llegir i amb certes definicions i descripcions molt ben trobades. Pot ser li falla una mica al final, que m'ha deixat amb la sensació que l'autor no tenia massa clar com acabar la història.

Viure al poble o viure el poble?

Què és viure a poble? Que fa que ens quedem a un lloc amb menys serveis i comoditats i que has d'agafar el cotxe per quasi tot?

Aquesta pregunta, jo que sóc de poble per "adopció" ja fa uns quants anys, algun cop me l'he fet. El meu cas particular, per exemple, en què els dos treballem a Valls i amb els nens amb edat escolar i activitats extraescolars, ens seria molt més còmode viure a Valls. Jo podria anar a treballar a peu, podent prescindir d'un cotxe i els nens a una escola propera on haguéssim triat viure. Però en canvi ens quedem a Picamoixons.

Suposo que el principal motiu és sentimental, la terra tira diuen. Ella és filla d'allà i això es fa sentir. Aquest arrelament ajuda però hi ha d'haver alguna cosa més. Què deu ser? Doncs el fet de poder fer poble, de ser de poble, en el sentit global del terme.

Ser de poble, en contra del to despectiu que sovint es pregona, associat a no saber-te moure del teu àmbit, no ser cosmopolita, o fins i tot ser un punt "garrulo", és fer poble. I fer poble vol dir involucrar-te en la vida social d'aquest. Un poble, i més avui en dia que no hi ha gaire pagesos, si no es viu, si no s'és actiu, passa a ser com un simple barri dormitori de les ciutats més properes.

Actiu és pot ser de moltes maneres, de mínims com pot ser portar els nens a l'escola del poble per assegurar la continuïtat d'aquesta, o quedar al bar del poble o fer un dinaret de tant en tant al restaurant. O de màxims, involucrant-te en les diverses entitats i fins i tot, en la governabilitat d'aquest. Entre aquests dos pols, hi ha diferents graus de fer poble, ajudant, compartint...participant vaja. Això fa que sovint ens vegin de fora del nostre àmbit com elements limitats, que sols sabem parlar de les nostres coses petites quotidianes del dia a dia.

Perquè algú s'imagina un poble sense escola perquè els pares porten els nens fora, sense bar perquè amb els amics quedem a un altre lloc , sense botiga perquè el súper és més barat,sense consultori o sense festa major perquè ningú la vol organitzar? I no us penseu que no existeixin que n'hi han de pobles així, pobles petits condemnats a desaparèixer o a ser una ombra quan passes amb el cotxe. No estic demanant un integrisme total, de no sortir per res del poble i fer totes les compres, els soparso les festes les facis al poble, però si mantenir un punt d'activisme envers el poble, que en cas de dubte tiris cap al que tens més aprop de casa.

No n'hi ha prou amb viure al poble, cal viure el poble. I això a vegades costa.

El afinador de pianos

Aquest és la última lectura. Va caure a les meves mans a casa la mare i com que en aquells moments no tenia res pendent de llegir, el vaig agafar.

La veritat és que té alts i baixos. S'inicia bé, on s'explica la relació del protagonista amb la seva dona i l'encàrrec que rep per part de l'exèrcit britànic d'anar a afinar el piano a un recondit poblet de la selva birmana, per caprici d'un metge-general que manté la guarnició allí.

Posteriorment es fa llarg, explicant tot el viatge d'anada fins a la selva, de forma que ja  ha passat més de mig llibre i no has entrat en matèria. A partir d'aquí s'inicia tot el desenllaç.

La meva opinió és que és una novel·la coixa. Té moments bons, moments avorrits i no acaba d'estar del tot arrodonida. La falta de versemblança el penalitza molt, sobretot cap al final, veient un piano damunt una espècie de rai baixant pel riu, no te la creus ni fart de vi tot i que el gir final de la trama el considero realment bo i original i almenys jo, no me l'he esperat.

En fi, novel·la amb alts i baixos i potser amb un punt de partida excessivament ambiciós pel resultat final. I a més, tens la sensació que tota l'estona l'autor vulgui demostrar els seus coneixements al lector, amb un punt de professor d'escola.