5 mar 2009

País de vent



Enguany tornem a conèixer el vent. Després d'una quants hiverns "tranquils" el nostre mestral torna a fer de les seves. Aquests dies de vent ens permeten copsar que som fràgils, que se'ns pot emportar.
Recordo que quan era petit, sempre li deia al meu pare que jo preferia els dies de vent als de pluja. Els meus pares viuen en un pis alt i on toca moltíssim l'aire i veiem moure els llums de casa. Llavors ens arraulíem tots els germans al voltant de l'estufa de butà i berenàvem i feiem els deures mentre la mare planxava. El pare, quan arribava de treballar, es queixava del fred i em recordava que (mai més ben dit), estava tocat de l'ala si m'agradava el vent.
Avui, ja gran i amb fills, torno a tenir aquesta sensació, ens hem quedat tots quatre a casa, sentint el vent, distreient la canalla, explicant-los-hi contes, berenant i jugant amb ells mentre sentim petar les persiane i penso...que ruc que era de preferir al vent amb la falta que fa la pluja, precisament després de dies com avui, quan l'aire ho asseca tot. I penses, pobres ametllers i mimoses, quedarà cap flor? I llavors penses amb aquell pagès que t'havia dit que els ametllers havien florit massa aviat, sempre floreixen massa aviat, perquè encara hauran de resistir dies de fred i vent o gelades tardanes que rositaran les flors o el petit fruit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario