Una tarda a la cooperativa

Avui, he hagut d'anar un parell d'hores a la cooperativa, a veure si algú venia i ens comprava oli. Intentem aprofitar les hores de sortida del restaurant perquè és el moment que al poble hi ha moviment. El problema és que ja van amb les butxaques buides.

Quan ja estava fart d'esperar (la crisi també es nota), ha aparegut un cotxe ple de gent. Volien oli. Hem anat xerrant, els hi he explicat el procés de fabricació i m'ha xocat quan m'han dit que eren de Barcelona però els altres anys compraven l'oli a Bot. Això m'ha fet reflexionar...passaven mig dia dins el cotxe per adquirir unes quantes garrafes d'oli. Són aquelles tradicions curioses que es mantenen en el nostre país, certes tendències que es van recuperant, com anar a Agramunt a buscar els turrons, al Penedès pel cava, a Teruel per un pernil, a Perelló mel o a Valls els calçots. Com si poguessis trobar aquests productes en altres llocs, i més essent de Barcelona, ona bunden els comerços de tot tipus.

Crec que les agrobotigues han ajudat en aquesta recuperació. Algunes realment són autèntics supermercats de productes del país, contribuint a que la gent del poble on s'ha ubicat es pugui autoproveir sense haver-se de desplaçar. Altres són autèntiques especialitats, com moltes de cellers de vi o mel Múria del Perelló, un autèntic plaer a la vista i amb tot i més de productes referits a la mel. Us la recomano.

Per cert, aprofito per dir que si algú vol oli de Picamoixons, només cal que m'ho faci saber. És molt bo, però d'això ja en parlaré un altre dia.