"Bona nit a tothom. Mentre pensava que dir-vos
avui o si valia la pena dir res (un al final li costa què dir i no volia
sermonejar) em va venir a la ment quan vaig començar a fer cap per aquí
Picamoixons. Ja fa més de 20 anys, quan començàvem a escoltar música en català
i anàvem per aquests monts de Déu seguint “els Pets”. I com que no tenia ganes
de fer el sermonet, he decidit fer-los-hi el meu petit homentatge a aquest grup
que m’ha acompanyat tots aquests anys. Perdoneu els que no els coneixeu o no coneixeu
les seves cançons, pensareu que estic com un llum, però us aconsello que agafeu
les seves lletres, són completament vigents,
Com us deia “Fa un minut”, he crescut amb ells. Els primers dies de venir per
aquí estava en aquella edat que només penses en “Cervesa, nenes i rockandroll”, on no patíem per quedar-nos sense “glaçons”. Han passat més de vint anys i
estic molt content d’’haver-me quedat aquí tot i que encara algun cop “Picamoixons m’esborrona” i encara de
tant “ Alguna nit agafo una ceba”.
Aquí he fet “La Colla”, una colla de ganapies que ara ja som pares com la “Núria” i d’altres i aquí he conegut “El que val la pena de veritat”. Som una
colla que estem “Massa joves per fer-se
grans” (quarentons vaja) on volem fer a cops de nens, a cops d’adults. És
molt divertit perquè la “Gent gran” et
tracten de nen i els nens de “Pantalons
curts i genolls pelats” et tracten de vostè
Com us deia, aquí vaig anar passant els anys,
esperant el “diga’m que m’estimes”
de la Rut i al dir-ho, va ser per mi “Una
estona de cel”. I després de fer un llarg festeig ens vam casar i la mare
em va dir “No tornaràs” i em deia,
melangiosa t’has fet “gran” i jo li
vaig contestar tranquil·la perquè ser que “ella
m’estima” i que “amb un cop de cotxe”
em tindràs aquí.
Ens vam arreglar Cal Xiula, i allí vivim. “El meu veí de sota” és la Caixa i a prop nostre
viu “El Sebastià” i “Cap al vespre” des “del balcó de casa” controlo el “poble sota el el llit de fum” emboirat
a l’hivern i com no, des de la terrassa sento el “soroll” de la paperera.
I van aparèixer els nens i te’ls mires i ets “Estupidament feliç” quan “Els miro i dormen”. I es comencen a fer
grans i els hi has de dir “És hora de
tornar a casa”, que no tinguin “por”
o el “està plovent” del Ramon o el
repetitiu “Per què no vens?” O que
demanen fer “Bombolles” o demana “Un tall de síndria” o que volen anar a
la platjade “Calafell” (bé això no,
però calia posar Calafell a algun lloc)
I tot i que “No vull ser rei” sóc una mica el vostre reietó (i permeteu-me la
llibertat però s’ha de lligar tot) tot i que no sóc vitalici ni mato elefants.
Recordo que l’any passat us vaig dir que vindrien corbes. Ja estan venint i el
que vindrà ara seran 100 dragons kans sense frens. No us quedeu en “Converses de cafè” Sinó que cal trobar
“la solució” entre tots.
Res més, que es fa “Tard” i “aquest cony de
temps” sembla que no ens molesta. Demà entrem a l’’Agost, estem en ple estiu, animeu a la gent. “Vine a la festa” heu de cridar als vostres amics de fora el poble.
Gaudim al màxim perquè arribarà “dissabte”
i “diumenge” i no ens n’adonarem i haurem de tornar a dir “S’ha acabat”.
“Bona nit” i esperem que la “La mort no ens vingui a buscar” o com
diuen els gals “Que el cel no ens caigui
al cap”
No hay comentarios:
Publicar un comentario