Que en fem dels camps erms?

Vaig deixar un tema penjat fa cosa d'un mes respecte als camps erms que aniran a més els propers anys (cap on anem? de 7 d'agost). Vaig inisinuar que les autoritats havien de solucionar-ho.
Jo em vaig fer aquesta pregunta. Comparem un camp amb una casa. Que li passa a la casa quan no s'hi viu? Es va degradant fins que arriba un moment que al cap dels anys passa a ser un perill pels vianants i pels veïns. Que fan els ajuntaments? Doncs quan amenaça ruïna obliga a la propietat a arreglar-la o la fa tirar a terra a cost del propietari.
Passem a un camp. Què li passa quan no es cuida. Primer s'omple d'herba, després d'arbusts i al final, de petits arbres i en funció de la zona, de grans arbres. Quin risc té això? Doncs que s'incrementi el risc d'incendi a la zona. S'hi fa res per evitar-ho? No.
Què proposo? Molt simple, obligar al propietari a mantenir-lo sense risc, que a grosso modo, en zones com l'Alt Camp, vol dir llaurar un cop o dos l'any. En cas que no es faci, al cap de x anys de no fer-ho s'avisa al propietari i si no actua res de multes, se l'obliga a vendre el terreny a preu real, el taxat vaja. Qui li compra? En primer lloc es dóna l'opció als veïns i si aquests no volen, és l'administració qui es veuria obligada a comprar-la o llaurar-la a cost del propietari. A partir d'aquí, la pròpia administració podria crear un banc de terres o bé en zones properes a boscos, fer una gestió forestal. També podrien servir per, per exemple en cas d'expropiacions, no haver de pagar els diners que es paguen sinó canviar una superfície per una altra molt més gran.
Qui ho controlaria? L'administració té múltiples eines,des de la teledetecció i els ortofotomapes fins als agents de la zona, tant siguin rurals com els tècnics d'agricultura que tombem pel territori i que ràpidament podem detectar camps erms.
Jo crec que si bé és un sistema que inicialment podria ser car de mantenir, ràpidament el mercat de la terra es posaria a uns preus molt assequibles fet que beneficiaria a l'agricultor professional, que podria tenir terres pròpies a preus irrisoris.
Bé, ja veieu que és una idea que s'ha d'acabar de polir però que deixo damunt la taula perquè hi reflexioneu.