Deixar un llibre a mitges

Aquesta setmana he fet una cosa que feia temps que no feia, abandonar un llibre. O sigui, tancar a mig llegir i decidir no tornar a obrir. Diuen que això ho fan els bons lectors, els madurs, aquells que saben separar el bo del dolent. Jo he deixat a mitges "La montanya màgica" de Thomas Mann. No podia, era obrir el llibre i clapar-me.

Deixar un llibre a mig fer sempre m'ha produït certa frustració, i més si es tracta, segons diuen, d'una obra mestra de la literatura. Al principi vaig entrar-hi molt bé però poc a poc les parades de lectura eren més freqüents, podia passar-me una setmana sense tocar-lo, obrir, llegir tres pàgines, tornar a tancar, obrir l'endemà sense recordar on estava. O sigui, evitant l'inevitable, el que calia per fer per la meva salut mental, abandonar-lo.

Quan s'ha d'abandonar un llibre? Sincerament crec que molt abans de què ho he fet jo. Un llibre, novel·la entenc, s'ha de deixar quan ja no et plaeix llegir-lo, quan passes a llegir-lo per obligació o perquè t'han dit què és boníssim i tu has de fer cas el crític de torn que surt per la ràdio recomanant llibres. També és cert que hi ha hores i hores per llegir. No és el mateix tenir tot un diumenge al matí per endinsar-te en un llibre que fer-ho a estones després de sopar quan estàs baldat de feina, nens, calor d'estiu i l'enemiga son. Possiblement amb més hores, estones més llargues i menys cansament, la montanya si que hauria estat màgica i no l'hagués trobat tan tísica.

Què en faig ara de les 350 pàgines llegides? i de les últimes 200, les que s'han fet eternes. Es pot tornar a començar un llibre al cap del temps quan té la creu que l'has abandonat? Et podrà enamorar? Cal fer-ho? Estic perdent hàbit? Són preguntes que un es fa quan tanca la tapa i deixa que la pols torni.